MANRESANA DECEBUDA

Vaig néixer a Manresa, un 19 de novembre, dilluns, si no recordo malament, sobre les 9 del vespre. He crescut a Balsareny, el meu estimat poble, on m’agrada anar-hi de tant en tant per trobar-me amb familiars, companys d’escola, amics, coneguts i saludats. M’agrada voltar pels carrers i les places que em recorden èpoques viscudes i moments feliços. Quan vivíem a Balsareny, cada diumenge baixàvem a dinar a Manresa, on sempre he tingut els avis paterns. De fet hi veníem tot sovint: al metge, a comprar, a passejar, a les festes… Sempre ho he dit: Balsareny és el meu poble, Manresa la meva ciutat. Quan la meva germana i jo ja érem més grans (jo estudiava a la facultat, a Bellaterra, i la meva germana a l’institut Pius Font i Quer de Manresa), els meus pares van decidir que ens traslladaríem a viure a Pineda de Bages (Sant Fruitós), a tocar de Manresa, al costat del Parc de l’Agulla, un dels símbols de la ciutat. Des de llavors, Manresa es va convertir, encara més, en el nostre espai cívic vital, per a tot.

Quan vaig acabar Periodisme, la meva primera feina remunerada com a periodista va ser a Manresa, a Ona Centre, una emissora que cobria les comarques centrals. Em vaig passar els primers anys de la meva carrera professional fent notícies sobre la política manresana i la comarcal, anant als plens, a les rodes de premsa, voltant per la ciutat i descobrint tots els seus racons. Aquesta etapa em va agradar molt i em va enriquir, a tots els nivells. Després, la vida ha anat canviant i, amb ella, jo he anat fent tombs per Catalunya, treballant, progressant i aprenent, adquirint molta experiència. He treballat molts anys a Barcelona, però mai hi he viscut, perquè jo sempre he volgut viure a Manresa, per tant, he pujat i baixat cada dia, i ho continuo fent ara, quan és necessari. També he viscut a Lleida, tres anys. Fins allà em va portar una oportunitat professional de la qual me’n sento molt orgullosa, TV3. Durant els anys que he estat a Ponent, no he parat de presumir de ciutat i de comarca, de dir-li a tothom d’on era, de convidar a la gent a venir a conèixer Manresa i d’explicar d’on venia el meu accent català, que molts em deien que era perfecte (“sóc manresana”, responia jo, “parlo català central”). Quan em van acomiadar de TV3, vaig decidir tornar a Manresa i buscar noves oportunitats laborals i, des de llavors, des de fa un any i dos mesos, visc al centre de la ciutat.

Bé, i per què explico tot això? Perquè avui m’han fet sentir la PITJOR MANRESANA de totes. Aquell orgull de ciutat que jo he portat sempre arreu, s’ha esfumat.

M’he volgut presentar al procés de selecció per a una oferta pública de feina a l’Ajuntament de Manresa, per treballar com a adjunta al Cap de Comunicació (https://www.ajmanresa.cat/php/oposicions/mostrarDocument.php?dc=2014000002). Entre els requisits, es demana estar empadronada a Manresa des de fa més d’un any. Jo, continuo empadronada a casa dels meus pares a Pineda de Bages, perquè mai he considerat que això fos tan trascendental. Pensava que, presentant un contracte de lloguer com el que tinc, podria demostrar sobradament que visc a Manresa i per tant, que això no suposaria cap problema. Però m’he equivocat i de llarg. La resta de requisits, els compleixo tots i de sobres. Perquè també m’ha sobtat (i ho trobo molt trist) que, per poder treballar com a periodista en una institució pública NO DEMANIN  TENIR LA CARRERA ACABADA, amb uns quants crèdits fets és suficient.

Doncs bé, aquest matí quan ja tenia tota la documentació a punt per anar-la a presentar, m’han DESCARTAT. No puc optar a aquesta plaça perquè no consta al padró que visc a Manresa, tot i que tinc un contracte de lloguer que així ho diu. CONCLUSIÓ: per poder treballar a l’Ajuntament de Manresa, es prioritza un simple i absurd tràmit burocràtic, per sobre de la qualificació professional, les aptituds i l’actitud del candidat.

Llavors dedueixo:

-Que té més opcions de treballar a l’Ajuntament de Manresa una persona que potser no viu a la ciutat, però per sort està empadronada des de fa temps, abans que jo que hi he nascut i hi visc actualment.

-Que té més opcions de treballar a l’Ajuntament de Manresa un nouvingut que no conegui la ciutat, però que faci just un any que s’ha empadronat, abans que jo que la conec des que tinc ús de raó.

-Que la gent que està empadronada als pobles del Bages té menys opcions d’optar a una plaça pública, que la gent empadronada a la capital de la comarca. Perquè és evident que, a Balsareny o a Sant Fruitós, per exemple, no es poden crear places per a periodistes perquè són municipis molt petits on aquesta figura no és necessària com ho és en un ajuntament com el de Manresa.

Considero que és TOTALMENT INJUST aquest requisit per optar a una plaça pública. Estic convençuda que diverses persones han quedat fora del procés de selecció per no complir aquesta norma absurda. Avui, se m’ha tancat una porta sense tenir la possibilitat de demostrar si estic capacitada o no per fer aquesta feina, perquè ni tan sols m’han deixat presentar la documentació.

No he pogut evitar que em caiguessin les llàgrimes, ja que em sento profundament decebuda. Tenia moltes ganes de poder participar en aquest procés de selecció, per a una feina que em feia una especial il·lusió. Segueixo buscant feina, a veure si en trobo més lluny, perquè a casa m’han negat l’opció. Això sí, aquest cap de setmana penso gaudir com ningú de la Fira de l’Aixada, un dels esdeveniments que més m’agraden, i de les Festes de la Llum, perquè encara que no estigui empadronada, visc a la ciutat i em sento ben MANRESANA.

Imagen

La Seu de Manresa

Anuncis

7 thoughts on “MANRESANA DECEBUDA

  1. Estimada Mar, quan et demanen requisits d’aquest tipus sense cap ni peus (el d’empadronament, però sobretot fa saltar les alarmes NO tenir el TÍTOL) apunta a que la plaça està pensada per algú… i se li fa a mida, eliminant tot de candidats que podrien passar-li al davant.

  2. És molt estrany que ara t’adonis de lamentabilitat de Manresa, sobretot institucionalment. Ara també em semblen ridícules dos coses. Una, que et caigui malament Manresa per un sol fet que solament t’afecti a tu INDIVIDUALMENT quan injustícies grosses i al global de la ciutadania s’han fet sense parar i més grosses (però tu estaves orgullosa)i la segona, que sent periodista segons tu tan competent, no siguis capaç d’arribar al fons de la qüestió fins que tens tots els papers preparats.

    Els governs manresans són lamentables, durant dècades em perdut la oportunitat de transformar manresa en una ciutat de referencia com a nexe d’unió Nord-Sur Est-Oest i no per aquest cas INDIVIDUAL que per altra banda és normal que la alcaldia posi aquest requisit perquè a ells els interessa tenir gent empadronada per poder demanar més diners per a la ciutat per nombre d’habitant. Per altra banda, no dubto ni un segon que series capaç de passar per davant d’un santfruitosenc si la situació pos la oposada. Article digne de una persona interessada per la seva individualitat i disfressar-ho de injustícia social. Més crítica global i no quan ens afecta a la nostra pròpia bèstia. A no se que hagis posat el passat de parlar tan bé de Manresa per donar més llàstima d’injustícia. Els governs Manresans han fet fàstic sempre i han deixat una ciutat estructuralment nefasta i amb una mentalitat tancada que fa por. Però la gran injustícia serà demanar que se sigui empadronat, que repeteixo, és un requisit pel bé de la ciutat

  3. Les condicions del concurs són injustes i absurdes. Una capital de comarca dóna serveis a tota la comarca, i l l’Ajuntament hauria de ser sensible a aquest fet. Quan la gent del Bages anem a Manresa a comprar, o al restaurant, o al cine… no ens demanem pas on vivim. A més, si es pot ser regidor de l’Ajuntament sense estar empadronat a la ciutat, per què en aquest lloc de treball el padró és un requisit indispensable? A sobre, no exigint ni el títol… Jo també penso que eren unes condicions fetes “a mida” per a algú en concret. I no ho veig tant en el color polític del consistori com en el fet que el poder (també en pobles ben petits) es fonamenta en aquestes xarxes de favoritismes i clientelismes. El més trist és que no es valori la meritocràcia. Jo també conec casos de persones que semblaven clarament idònies per a una feina (pel seu currículum, estudis, coneixement, aptitus i actituds…) i que no hi han pogut ni optar-hi per culpa d’algun requisit estrany que no complien (i que algú altre, potser amb menys mèrits,,sí que complia). Així anem. Comparteixo la teva decepció i la teva ràbia, i està bé que ho facis públic. Ànims!

  4. Ay Mar… llastimosament això passa a Manresa, a Catalunya i a Espanya… Cada vegada que volem aixecar el cap, ens enfonsen amb la maravellosa burocràcia que s’aplica de manera molt desigual i segurament com t’han dit en un comentari anterior es una “plaça feta a mida”. Que jo sapigui sempre han demanat Llicenciats amb la carrera acabada (per si no queda clar), és ridícul que no ho facin a menys que hagin interesos creats a darrere. T’asseguro que t’entenc força bé! perquè m’he trobat amb situacions molt similars i absurdes com la teva. És tant trist que no puguem tirar cap a endavant, que els governants en lloc d’ajudar ens possin entrebancs i després es lamentin perquè el profesionals están marxant fora!!! no hi ha feina i la poca que hi ha la contaminen…
    No anem bé i presenteixo que la cosa no millararà…
    Ànims que tu vals molt i ells se ho perden!

  5. Quin article més lamentable. En molts procesos per a places de plans d’ocupació el requisit és estar empadronat al municipi. No entenc perquè plores, perquè si haguessis fet les coses bé, empadronante a Manresa, no tindries cap problema. Com segur que tampoc hauries tingut manies a agafar la feina si enlloc de Manresa, la plaça hagués a St. Fruitós i tot i no viure-hi, l’hauries agafat perquè hi estàs empadronada. Així que no tan plorar i fer les coses bé. Si vius a Manresa t’empadrones a Manresa. Per què també podria pensar que no estàs empadronada a Manresa, pq estar empadronat pot ser surt més barat que estar-ho a Manresa quan has de pagar segons quins tributs… Perquè rajes dels altres sense veure els teus defectes? A més, que cullons, tampoc has votat ni aquest govern ni als de l’oposició perquè oficialmente no vivies a Manresa, així que de nou, menys plorar i aprèn a fer les coses bé. I posats a criticar, perquè no critiques que donin punts a famílies monoparentals, al cap i al fi els nens i nenes tenen un pare i una mare i això tampoc influeix gaire en les capacitats professionals (bé, si, els infants sempre són l’excussa per escaquejar-se, com que el pare o la mare no es preocupa de res….) i que consti, que cas a part són els vidus, que això no es tria, però els monoparentals, quina vergonya, per favor…. I perquè un aturat té més punts? Que és més bo si no té feina?? En fi… Quan critiquis una cosa, critica el globlal no només els teus interessos. Al cap i al fi, si haguessis fet les coses com s’havien de fer, t’hi hauries pogut presentar.

  6. A mi el que em sembla més lamentable és fer comentaris sense donar la cara. Així sí que és fàcil criticar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s